diumenge, 3 de febrer de 2013

Perdre la Dama

Perdre la Dama, després que ens facin escac i mat al rei, és la pitjor de les coses que ens pot passar durant el transcurs d'una partida d'escacs, o almenys aquesta és la sensació amb la que he marxat avui de la 3a ronda dels campionats de Catalunya per equips.

Però encara és pitjor si el teu contrincant és 100 punts d'ELO inferior a tu, i en el moment de la captura fa un gest amb les mans com dient, no ho has vist??? Més pitjor és el tema, si a sobre aquest paio tenia una punta a freak que no s'aguanta, i li pud l'aler. I per acabar d'adobar-ho, per mi l'estocada final ha estat quan dos dels jugadors de l'equip contrincant, s'han acostat en plan burleta i inclús un d'ells m'ha acariciat el cap com si fos un pobre gosset. Li hagués etzibat un cop de colze a la cara, a ell i a tots els implicats. 

Però després d'aquestes emocions contingudes, he desaparegut del local i de dret cap a casa. Analitzant una mica la partida i l'accident, puc veure que no he aprofitat el meu moment fent un e5 que havia rumiat, que era demolidor perquè la casella d6 quedava per les meves peces, podent instal·lar-hi un fort cavall. No haver vist això, i deixar-me la Dama més endavant, només és fruit de la manca d'entrenament del moment. Des de l'estiu que gairebé no toco peça, i la diferència entre estar o no entrenat, pot ser la de perdre una partida com la d'avui, o guanyar a un jugador molt superior.

Així doncs, només queda dir que avui mateix tornaré a l'entrenament habitual del joc dels escacs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada