diumenge, 1 d’abril de 2012

La immortal

Aquesta brillant partida disputada el 1841 a Londres, amb Andersen contra Kieseritzky, ha quedat gravada com a peça de referència dels clàssics, dins de l'època més romàntica dels escacs.
En aquest cas, com en moltes de les partides de l'època, es va jugar un "Gambit de Rei". Aquesta obertura consisteix en sacrificar el peó f a canvi de més desenvolupament. És a dir, el blanc juga amb un peó de menys, però té més peces que han entrat en joc, i d'aquesta manera l'únic que es busca és obrir el màxim de línies possibles (columnes i diagonals) al preu que sigui, per poder conduir l'atac directe contra el rei negre.

És habitual que quan hom comença a jugar a escacs de torneig, ho intenti fer d'aquesta manera, amb sacrificis "brillants", però també ha de ser el més normal que als pocs intents es desisteixi de jugar tant arriscat, o si més no, la majoria ja hauria d'haver après la lliçó, i començar a plantejar-se el fer un joc posicional. Però vaja, tots sabem que hi ha gent molt tossuda...

Curiosament, l'evolució del joc de qualsevol jugador, és el mateix que l'evolució en el joc dels escacs durant el transcurs de la història. Primer amb un joc molt tàctic des de l'inici de la partida, amb sacrificis i altres bogeries, sempre intentant fer un joc brillant i vistós. Amb l'evolució del joc, cada vegada pren més pes l'estratègia posicional del mig joc i els finals de partida. Aquesta darrera és l'etapa on es triga més a fer un joc correcte. 



La partida és tot un espectacle. Hi podem veure clarament el concepte d'atacar a qualsevol preu que va aplicar aquí Andersen, sacrificant les dues torres, l'alfil de caselles blanques i la Reina!. La partida ha estat molt analitzada i és evident que el negre en alguns moments no va fer les jugades més exactes, però és molt fàcil criticar amb rotunditat les decisions passades preses per altres, i alguns jugadors han intentat desmitificar aquesta partida. Però en qualsevol cas, us la deixo aquí perquè gaudiu d'aquesta obre mestra.

En el pla egocentrístic, ahir es va disputar el torneig llampec de ràpides a Vic. El meu resultat va ser pèssim, amb el 50% dels punts, perdent dues partides ja guanyades. És el que tenen les ràpides, que si no estàs molt atent et poden passar aquests accidents. Cara a propers torneigs ja tinc un objectiu molt concret: superar el 50% dels punts en el resultat final. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada